Atualità

  • 14 de setëmber: Autonomia dl Südtirol per la grupa ladina

    Duc i nteressei ie ai 14 de setëmber nviei al Di dla Cultura Ladina dedicà al’Autonomia dl Südtirol da pont de ududa ladin.

    USP – Pra l Di dla Cultura Ladina puderan chëst ann nrescì velch de plu sun l Statut d’Autonomia nuef dal pont de ududa dla grupa de rujeneda ladina. L danmesdì de relazions, mujiga y descuscion unirà tenì n vënderdi 14 de setëmber tl palaz provinziel Widmann a Bulsan.

  • Ancunteda Napolitano – Fischer: respeté la normes de Autonomia

    USP – Mo dan pië do la uneranzes dl Südtirol, se à i presidënc dla Talia y dl’Austria Giorgio Napolitano y Heinz Fischer ancuntà te na sala a pert dl Kurhaus de Maran. Dopro à Napolitano detlarà de stimé la despunibltà dla Provinzia de judé a ressané la finanzes stateles, metan a cuer che l’Autonomia muessa unì respeteda. Sun la situazion atuela danter Bulsan y Roma à nce tëut posizion l presidënt Fischer.

  • Gran orden de merit ai presidënc Napolitano y Fischer per i 40 ani Autonomia

    USP – I presidënc dla Talia y dl’Austria Giorgio Napolitano y Heinz Fischer à pià do l gran orden de merit dla Provinzia de Bulsan. Cun la sëurandata (NCUEI) ai 05 de setëmber a Maran à l Südtirol demustrà recunescënza al’Austria y al Stat Talian per avëi lascià prò l’Autonomia al Südtirol.

  • Scultures tl Assessorat Ladin nvieia al dialogh

    USP – L Vëscul, l Presidënt dla Provinzia y l Assessëur Ladin à tla chëurt dl palaz provinziel 2 a Bulsan ai 04 de setëmber descurì trëi scultures che nvieia al dialogh. L opra d’ert metuda ora ie esprescion de ancunteda tl dialogh y passenea drët bën dan porta dla sënta dl Assessorat provinziel ladin ulache passa truepa jënt de duta la grupes de rujeneda.

  • Di dla Scola Ladina: l ne unirà nia sparanià pra i nsenianc

    Pra l Di dla Scola Ladina a Al Plan à l assessëur Mussner metù a cuer de judé i jëuni cun la valutazions tl ejam de matura; (foto USP/Stuffer).

    USP – Pra l Di dla Scola Ladina à l presidënt Durnwalder y l assessëur Mussner garantì che tla scoles ladines ne uniral te chisc tëmps de sparani nia smendrì la stieres di nsenianc, sce se mantën la cumpëida de sculeies. Cun l danmesdì de ajurnamënt per nsenianc y respunsabli dla scoles ladines, iel (NCUEI) ai 04 de setëmber a Al Plan de Mareo unì nvià via l ann de scola (che scumëncia duman cun la lezions).

  • Dala senteda dla Jonta provinziela dl 03 de setëmber

    La reduzion di custimënc dla Provinzia, programs speziei per jëuni zënza lëur, l tò ju dl’ublianza per hotiei de de ju i priejes, l finanziamënt per tofles nueves di troies da mont y la scëmplificazion per pudëi fé mudazions ai purtoies dai schi, ie stai i argumënc zentrei dla senteda dla Jonta provinziela ai 03 de setëmber, che l presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder à prejentà te cunferënza stampa riesc do la senteda.

  • Mudazions ai purtoies dai schi tl plann urbanistich

    USP – Per mudazions a purtoies o ai mplanc portamont ne dëssel nia plu vester debujën de adaté l plann di purtoies, ma l plann urbanistich chemunel. A chësta maniera dëssel unì scëmplificà la pruzedures y sparanià tëmp.

  • 600.000 euro per tofles di troies da mont

    USP – 40.000 tofles ti troies da mont che ie melciafiedes unirà ti proscimi cater ani baratedes ora y nscì uniral juntà l inuem tla segonda y terza rujeneda. La Provinzia sëurantol mez l custimënt per mëter su duta chësta tofles nueves y nscì à la Jonta provinziela (NCUEI) ai 03 de setëmber dat pro n finanziamënt de 60.000 euro te tëmp de cater ani.

  • Tosc nia plu de jù i priejes d’albierch – spënt la data

    USP – Hotiei y chëi che afita ne adurverà tosc nia plu da de jù i priejes ala Provinzia. Nchin che ne ie nia unida mudeda la lege aldò, ie la data per de jù i priejes unida spënta nchin ala fin dl ann.

  • Programs speziei per jëuni zënza lëur

    USP – La cumpëida di jëuni zënza lëur crësc nce tl Südtirol. La Jonta provinziela à te si senteda da (NCUEI) ai 03 de setëmber tratà la problematica udan dant de lauré ora programs speziei deberieda cun reprejentanc dl’economia y i sindacac.