Atualità

  • Nfurmazions sun l jì inant di lëures pra la streda dla Val Badia

    USP – Dla situazion di lëures sun la streda dal Val Badia y sun i pruvedimënc de segurëza dajerà l assessëur Florian Mussner y i tecnics de cumpetënza nfurmazion. La sëira de nfurmazion n vënderdi, ai 9 de lugio dala 17.00 sun l post di lëures a Mantëna Todëscia, vën metuda a ji datamprima per i ambolc y i rapresentanc di chemuns nteressei.

  • Servijes nueves per l paiamënt dla chëuta sun l auto

    USP – Cun vel servisc sëuraprò uël la Provinzia ti unì ncontra a chëi che muëssa paië ite la chëuta sun l auto cialan a chësta maniera de ti unì ncontra ai chëi 9% che fej mo for truep fai a paië ite. Sun pruposta dl assessëur ala finanzes Werner Frick à la Jonta provinziela ncuei, lunesc 5 de lugio, dat pro i servijes sëuraprò y la cunvenzion cun l club abtomobilistich ACI. De setëmber uniral metù man cun n scrit de nfurmazion y l fé al savëi che n pudrà nce paië ite tres internet zënza spëises.

  • Nrescida sun la ntegrazion tla scoles: de plu comunicazion y furmazion

    USP- N cont de ntegrazion dëssel unì metù a jì de plu furmazion y de plu ancuntedes per miuré la comunicazion danter la scola, genitores y i servijes soziei. Chisc ie i resultac de n studi sun la cualità dla ntergrazion de persones cun handicap tla scoles dl Südtirol ntan l ann de scola 2002/03. Sun basa naziunela ie la Provinzia de Bulsan mo for danora n cont de ntegrazion soziela. I trëi assessëures ala scoles Otto Saurer, Luisa Gnecchi y Florian Mussner à presentà l studi.

  • Mostra sun Caterina Lanz tl Museum Ladin

    USP – A Caterina Lanz, cumbatënta per la libertà de si popul ie dedicheda na mostra tl Museum Ladin a San Martin de Tor. L’ucajion de chësta mostra pieta i 150 ani dala mort de Caterina Lanz, nasciuda a Al Plan de Mareo tl 1771 y morta te Fedom tl ann 1854. La giaurida dla mostra ie n dumënia ai 11 de lugio.

  • Premiaziun dl Concurs de leteratöra ladina “Auturs ladins scrî …”

    L’Assessorat provinzial por la cultura ladina inviëia en vëndres, ai 9 de messè 2004, düć i interessá ala premiaziun di davagnadus dla pröma ediziun dl concurs leterar ladin “Auturs ladins scrì …”, Maria Pedevilla de La Plì de Mareo y Ivan Senoner de Urtijëi.

  • Svilup dla populazion tl prim trimester 2004

    La populazion dl Südtirol ie cresciuda de 1.669 persones y à ai 31 de merz arjont la cumpëida de 473.306 persones. Tl prim trimester dl 2004 ie nasciui 11,1 popesc (vives) sun 1.000 abitanc. La cuota di morc ie stata de 8,8 sun 1.000 abitanc. Te chësc prim trimester iel unì cumpedà 4.216 persones che ie unides a sté tl Südtirol y 2.816 che se n ie jites dala Provinzia de Bulsan, mustran su n aumënt permez al medemo tëmp dl ann passà. La defrënzia danter jic y unic tla provinzia ie do la rata granda y fej ora na cumpëida de 1.400.

  • Costituzion Europeana laureda ora dala scoles autes

    Per cont dla Ntendënza ladina iel unì ora l CD-rom cun i lëures di studënc de n valguna scoles autes dla provinzia tl cheder de n proiet sun la “Costituzion Europeana” metù a jì l ann de scola iust passà. Al proiet à tëut pert l ITC de Urtijëi, l IPC y Lizeum talian de Persenon y l ITC tudësch de Bornech. Ndut 90 studënc cun si nsenianc.

  • La cumiscion tecnica da prò l proiet per S.Cristina

    USP - La cumiscion tecnica dla Provinza de Bulsan à te si senteda da chëst ena dat pro doi de majeri proiec per fé inant la streda tla Val d’Ega y la streda de zircunvalazion de S.Cristina.

  • L Statut Nuef de Autonomia- nce ti idioms gherdëina y badiot

    La populazion ladina de Gherdëina y dla Val Badia possa da s’ën inant liejer l Statut Nuef de Autonomia y l Tratat de Paris dl 5 de setëmber dl 1946 nce te si lingaz dl’oma y i possa adurvé schiche strumënc de lëur per scrì tesc’ aministratifs ladins.

  • Le Statut nü d’Autonomia – ince tl idiom gherdëna y badiot

    La popolaziun ladina dla Val Badia y de Gherdëna po da sëgn inant lì le Statut nü d’Autonomia y le Tratat de Paris di 5 de setëmber 1946 ince te so lingaz dla uma y i adorè coche stromënc de laûr por scrì tesc aministratifs ladins.