Atualità

  • Steda dla Val Badia inò davierta

    Usp – Do che n mierculdi de chëst’ ena ie unì jù na pitla smueia sun la streda dla Val Badia, iela da sën, vënderdi nchin ala 21.00 y pona duman sada uni di dala 6.30 da duman nchin ala 21.00 inò davierta ai auti.

  • Turism ti chemuns 2003

    Da ncuei, vënderdi, ie la nfurmazions di chemuns sun l turism te Südtirol da pudëi cialé do tl internet sota www.provinz.bz.it/astat. Nfrumazions sun la capazità de albierch mostra sù l marcià turistich dl Südtirol aldò dla ufierta. La statistica sun la cumpëida de nuetes y de tanc che ie ruvei te nosc raions per fé feries mostra pona nce su la dumanda turistica. Aldò dl’analisa fata possen cialé do l’intensità de albierch ti raions dla Dolomites, Bulsan-Maran, y sota Bulsan jù. L vën nchinamei mustà sù l aumënt turisrich alpin permez al ann 1990.

  • Jëufs dla Dolomites: Mussner anconta i media ai 23 de merz

    ,´3Y? muvimënt sun la stredes di jëufs dla Dolomites ntëur l Sela sarà n merdi ai 23 de merz mo n iede tl zënter dl nteres. L assessëur Florian Mussner se anconta cun i assessëures per l muvimënt sun streda dla provinzies de Trënt y Belun.

  • Di dl pere ai 19 de merz - statistica

    L’età media di peresc pra la nascita dl fantulin fova l ann 1985 pra 31,9 ani. Tl’ann 2002 se à chësta media auzà a 34,4 ani. Nsci i resultac dl ASTAT. Nce la cumpëida di peresc che tira su i mutons dassëui ie aumenteda dassënn: tl ann 1990 nen fovel mo 3.149, dodesc ani plu tert iel bele unì cumpedà 5.070 de tei caji. 40,7% di peresc rejona cun i mutons de decisions mpurtantes sun d’ëi y ruva nce pra na soluzion. 34,1% lascia to la decijion ai mutons.

  • Udienzes dl Ufize per i artejans

    Tl’ena danter l 22.03.2004 nchin ai 26.03.2004 tenirà i culaburadëures di ufizies provinziei per l artejanat udienzes tla sëntes destachedes.

  • Jënt tl lëur y mestieres aldò dl’ultim censimënt

    Pra l censimënt 2001 iel nudt unì cumpedà 381.284 persones che ie tl’età de lëur sëura i 15 ani y che vif tl Südtirol. 53,5% à detlarà de lauré, 2,3% fova zënza lëur y 44,2% tucova pra chëi che ne lëura nia. De chëi che ova n lëur fova 66,5% tl ciamp di servijes, 25,8% tla produzion y 7,7% tl lëur da paur. Plu de na terza pert lëura 40 ëures al’ena y passa l 60% lëura 40 o 41 ëura al’ena. La majera grupa de chëi che ne lëura nia fova chëi n pension (47,5%), chëi che fej lëures de cësa (30,2%) y sculeies o studënc (15,2%).

  • Ultimi dis de iscrizion per cursc de ladin

    Usp – L Servisc de Furmazion de Gherdëina, dl Istitut Culturel Ladin „Micurà de Rü“, mët a ji per l’ansciuda de plu cursc de ladin. Sibe prinzipianc che nce de tei che ie bele plu inant possa se lascé nuté su per i cursc che unirà tenii a Urtijëi y te Sëlva.

  • A una per la cësa di studënc a Urtijëi y la scolina a Eppan

    Usp – L proiet definitf per la cësa di studënc a Urtijëi y l proiet esecutif per la scolina nueva a St. Michael/Eppan à giapà l bënsté dala Cumiscion tecnica dla Provinzia.

  • Dat prò de ngrandì la utia sun Col Alto

    Usp – La Sgonda Cumiscion provinziela per la defendura dl’ambient à pra si senteda da ncuei, merdi 16 de merz a Bulsan, tëut tres l proiet per na utia da mont tl Chemun de Corvara y na sgonda tl Chemun de Partschins.

  • Cudejel nuef sun la pusciblteies de furmazion do la mesana

    Usp – Ai sculeies dla scoles mesana ti resta me plu puecia enes per to na decijion sun si daunì scolastch. L Ufize Provinziel per Furmazion y Consulënza de lëur spartësc ora tla scoles mesanes ladines y tudësces n cudejel nuef dal titul "Und so geht’s weiter! Aktuelle Ausbildungen nach der Mittelschule“. Chësc cudejel dëssa vester n aiut per i sculeies a to si decijion.