Atualità

  • Per i purtoies dl Südtirol resta dut schiche l fova, dij Widmann

    Usp - Cun l 20 de jené ie jit n drova la lege statela che regulamentea la segurëza sun i purtoies dai schi. Tl Südtirol jiran do si streda per cuestions che reverda la regulametazion di purtoies dai schi, dij l Assessëur per cuestions Alpines Thomas Widmann.

  • Finà cun l nunzié di cuntrac de lëur a mez tëmp pra l Ispetorat

    Usp – Cuntrac de lëur a mez tëmp ne muessa nia plu unic dai ju pra l Ipetorat dl lëur dla Ripartizion provinziela per l lëur. Chësc duvier ie tumà cun la regulamentazion nueva dl lëur tres la riforma Biagi.

  • Materies sgures per l ejam de maduranza tla scoles autes ladines

    Usp – La materies per la sgonda prova scrita dl ejam de stat per la scoles autes ladines per l ann de scola 2003/2004 ie unides crides ora.

  • Mur te Sëlva y streda dala rodes da Pruca ju

    Usp- La sgonda Cumiscion per la defendura dl’ambient à te si senteda de chëst’ ena tëut tres de plu proiec. L presidënt Albert Torggler y si culaburadëures à dat l bënsté per miuré stredes tl Chemun de Sëlva y la streda dala rodes Kollmann - Blumau.

  • Liber demografich per l Südtirol – 2002 (Astat)

    Per mëter la nfurmazions dla popluazion residënta a disposizion dl publich, à l Istitut de Statistica dat ora l liber nuef dla statisiches. L fin de chësta publicazion ie chël mëter a disposizion la nfurmazions statistiches per l svilup y la strutures tl Südtirol. Na majera pert ti ie unida dedicheda al paradlé cun l’Europa, per chël iel nce unì tëut ca nfurmazions dal Eurostat (Institut per Statistica dla Union Europea) y dal Istat (Istitut naziunel de Statistica).

  • Climareport - dezëmber 2003

    L tëmp ntan l mëns de dezëmber ie stat drët defrënt, ala fin ora à perturbazions dal Mer Mediteran purtà truepa pluëia y nëif sun la montes. Chesc ie dantaldut unit a se l dé a sud dla Provinzia. Te truep luesc ie l dezëmber stat massa tume, la temperatures ie n generel restedes sëura la media di ani passei.

  • Desgrazies sun streda 2002 - Astat

    La cumpëida de desgrazies, morc y tei che se à fat mel tol ju. Tl ann 2002 iel suzedù 2.060 desgrazies, 1,4% demanco dal ann dant. Mendra fova nce la cumpëida generela de 2.665 persones che se à fat mel (-4,6%). N media fejel ora plu de set ferii al di. La cumpëida di morc sun streda ie caleda da 97 tl ann 2001 a 89 morc ntan l 2002.

  • A scola tla ziteies – spustamënc ntan l ann de scola 2002/03 - Astat

    Tl ann de scola 2002/03 fovel 84,5% di sculeies dla scoles autes che ie jic te una dla cater majera ziteies, Bulsan, Maran, Persenon o Burnech a scola.

  • Sanità: cuntribuc ala lies per l ann 2003

    Usp – Nchin ai 2 de fauré possa lies che se da jù tl ciamp sozio-saniter, fé dumanda per n sustëni per l ann passà 2003. De chësc di lecorda l Ufize provinziel per i spediei.

  • Miuré l muvimënt sun la stredes dla valedes y di jeufs ladins

    Usp – I ambolc y i rapresentanc di cunsorc turistics de Badia y Gherdëina se à nacuntà ntan l fin dl’ena cun l assessëur Florian Mussner per rujené dl muvimënt sun i jëufs. L ie unì rujenà de soluzions per smendrì l problem dl gran muvimënt di auti sun Frea y l Sela, y nce de co la mëter a ji miec tla doi valedes. De merz ulessen te n cuvëni a tlausura ruvé a na soluzion deberieda cun l assessëur ladin Mussner y l assessëur al muvimënt sun streda Thomas Widmann; te chësta ucajion unirà nce presentà l studi dl Eurac dl muvimënt sun i jëufs.