Atualità

  • Jonta provinziela trata la cunescënza dla rujeneda de nseniamënt

    Duc i sculeies dëssa ntënder la rujeneda per pudëi capì la lezions (foto USP).

    La Jonta provinziela uel mëter a jì che duc i sculeies sebe la rujenedes a na maniera da pudëi ntënder l nseniamënt te scola. Aldò dl presidënt dla Provinzia ne vëniel a chësta maniera nia me segurà l livel dl nseniamënt, nsci iel nce puscibl arjonjer na miëur ntegrazion di sculeies imigrei. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai prim de lugio tratà de plu modiei per ti jì permez a chësta problematica.

  • Cundizions (feter) valives per nsenianc de duta la scoles

    Archiv: LPA

    Tl daunì ne dëssel nia plu vester de majera defrënzies de paiamënt di nsenianc de scoles defrëntes. L dessëni de cuntrat marciadà ora danter Provinzia y sindacac, ie (NCUEI) ai 24 de juni unì dat pro dala Jonta provinziela.

  • Dat pro l sustëni provinziel ala furmazion per la grupa ladina

    Tl’Assessorat provinziel ladin iel chisc dis unì dat pro la segonda pert de cuntribuc per ativiteies de furmazion per la grupa de rujeneda ladina. Ntan chëst ann sustën la Provinzia de Bulsan a chësta maniera 15 scumenciadives de furmazion per na soma de 61.900 euro.

  • Scolines ladines fej inò n var tl plurilinguism

    I materiai didatics nueves per la scolines ladines “Vari tl plurilinguism” (foto USP/as).

    (NCUEI) Ai 14 de juni ne à la scolines ladines nia me stlut ju l ann de scola, ma nce n majer proiet plurilinguistich. A San Martin de Tor iel unì prejentà uniteies didatiches per ti nsenië ai pitli dla scolina trëi rujenedes. A chësta maniera fej la scolines ladines n var de cualità cun metodologies inuvatives.

  • De viers dla capitela culturela: mostra tl Museion

    Te chëla che la dezijion sun i candidac per deventé capitela culturela 2019 ruva n var al iede for plu daujin, à l assessëur Tommasini (N SËIRA) ai 13 de juni giaurì la mostra "Step by Step 2019" tl Museion a Bulsan. Te chësta ucajion iel nce stat n barat cun la concurëza da Ravenna y Matera.

  • Stieres tla scolines ladines vën sëurandates ai 18 de juni

    N merdi ai 18 de juni uniral sëurandat de ndut 27 stieres tla scolines ladines per l proscimo ann de scola. Maestres che ie tla graduatories per trasferimënc y per ncëries a tëmp determinà ie nviedes tla direzion dla scolines a Piculin.

  • 15 de juni prim di d’ejams dla mesana, ai 19 de matura

    Tla scoles ladines iel chëst ann 290 candidac per l ejam de scola mesana y 63 per la matura (ejam de stat). N sada ai 15 de juni uniral tla cin scoles mesanes dla valedes ladines tenì l prim di de ejam, tla trëi scoles autes ladines scumëncia i ejams de matura ai 19 de juni.

  • 14 de jügn: unitês didatiches plurilinguistiches por la scolina ladina

    En vëndres ai 14 de jügn, ultimo dé de scora, vëgnel presentè a San Martin de Tor les unitês didatiches nöies por l’insegnamënt de de plü lingac. Chësc material de insegnamënt por les scolines ladines vëgn presentè dales 14.00 tl salf dl Istitut Micurà de Rü a San Martin de Tor.

  • La rujeneda nglëija ie n valor sëuraprò per la scoles ladines

    Nglëisc tla scoles ladines a n bon livel: prejentazion cun (d.m.c.) Martina Irsara, Roland Verra, Rita Franceschini, Florian Mussner y Rosa Maria Mussner (foto USP/Stuffer).

    La vëira particularità dla scoles ti luesc ladins ie che les nsënia de plu rujenedes. Aldò di resultac de n’analisa sun la cumpetënzes dl nglëisc ne à la cuarta rujeneda nia na fazion de sëurapëis per i sculeies ma na fazion de arichimënt. I resultac ie unic prejentei (NCUEI) ai 06 de juni dal assessëur Florian Mussner deberieda cun la prufessëures Rita Faranceschini, Martina Irsara y l ntendënt Roland Verra.

  • N cufer de miel per la scolines y la scoles ladines: iscrizions nchin ai 14 de juni

    Per l nseniamënt te scolina y te scola iel a desposizion n cufer de materiai didatics che trata dl lëur cun l’eves y la miel. Chësc cufer à abù gran suzes y vën prejentà ai culaburadëures dla scolines y dla scoles ladines te n curs de furmazion a S. Martin de Tor.