Atualità

  • Dé internazional dl’insegnanta y dl insegnant (Unesco)

    Le sorvisc dles insegnantes y di insegnanc gnarà aprijé sura döt le monn ai 5 de otober, le dé internazional di insegnanc. Ince l’importanza dla formaziun gnarà metüda tl interès dl publich. L’assessuria provinziala por la scora Luisa Gnecchi y i assessurs provinziai por la scora Otto Saurer y Florian Mussner tol chësta oportunité por sotligné l’importanza di insegnanc de dötes les scores y dles gradaziuns dles scores sciöch’ince dles assistëntes pedagogiches y de chëres che laóra tles scolines.

  • Key to Europe – na tlé por l’Europa: Gran manifestazin europeica ai 26 de setëmber

    LPA – Le proscimo dedolönesc, ai 26 de setëmber se rodarà döt incër l’Europa. Tla academia europeica (EURAC) vëgnel organisé por le dé europeich di lingać dales 9:00 ćina les 17:00 na gran manifestaziun europeica, olach’al tolarà pert scolars dles scores altes, insegnanć de dötes les scores, direturs y geniturs interessà. I organisadus de chësta scomenciadia é i trëi ofizi dles scores sciöch’inće Europe Direct dla repartiziun dles chestiuns europeiches.

  • Liber porsura la storia dla scora ladina, vëgn presentè ai 29. de setëmber

    LPA - Al è incontestè, che por le mantegnimënt de süa cultura y por se svilupé inant adora les mendranzes linguistiches n so sistem scolasich. La storia dl sistem scolastich, dla plö picera mendranza te nosta provinzia, i Ladins, vëgn descrit te na nöia publicaziun. Le liber dè fora dal Ofize por la Cultura y Scora Ladina vëgn presentè in vëndres, 29. de setëmber 2006, cun la presënza dl’Assessur Florian Mussner a La Plì de Mareo.

  • Nsenië te raions cun plu rujenedes

    USP - Dai 17 ai 22 de setëmber se abinerà tla sënta dl Istitut Pedagogich Ladin y dla Ntendënza Ladina a Bulsan 20 nsenianc y nseniantes da de plu pertes dl’Europa. L fin ie n curs de furmazion per nsenianc che lëura te raions cun plu rujenedes y leprò na rujeneda de mendranza.

  • Mozart per la scoles ladines

    Per l cumplì di 250 ani de W.A. Mozart dëssa duta la scoles ladines giaté coche scincunda l’opera ntiera de Mozart, l cumpositëur che vën suënz descrì coche l artist musichel plu genial de duc i tëmps.

  • Cuncors “L’Europa sun tofla” – n pest ai studënc dl ITC de Urtijëi

    L vizepresidënt dla Cumiscion Europeica, Franco Frattini, à cunedì i inuems dla scoles autes che à venciù l cuncors “L’Europa sun tofla” metù à jì dala Cumiscion Europeica – Reprejentanza de Roma.

  • EUROSNOW 2006 – Snow festival by minorities for minorities

    Dai 19 ai 22 de merz mët l’Intendënza Ladina inò a jì n festival dla rujenedes de mendranza – chëst iede tla verscion da d’inviern. I sculeies y la sculees de scoles mesanes de mendranzes de diesc raions dl’Europa se ancunterà tla valedes ladines. L prugram vëij danora uni sort de garejedes cun y zënza schi y na ciacia al tesor tl Museum ladin.

  • Zitadins d’Europa: Mi Europa

    Cun na manifestazion sun plaza a Urtijëi ie finà via l proiet “Zitadins d’Europa: Mi Europa” dl Istitut Tecnich cumerziel de Urtijëi. I studënc ti à prejentà al publich i lëures che i à fat te tlas.

  • Dé dl lingaz dla uma

    Sön la tera vëgnel baié danter 6000 y 7000 lingac desvalis; avisa tanc é ince i lingac dla uma. I assessurs y les assessuries por la scora y cultura te Südtirol inviëia porchël, en gaujiun dl Dé internazional dl lingaz dla uma, a odëi te chësta gran varieté na richëza.

  • Les materies scrites por l’ejam de maturité 2006

    Les materies dla secunda proa scrita por l’ejam de maturité tles scores ladines é sëgn danman. Te na sentada a Roma ai 25 de jenà 2006 él gnü fat fora ci materies ch’al ti tocarà portè al ejam ai scolars y ales scolares dles scores altes ladines.